Els Xiquets de Tarragona som una colla centenària, hereva dels primers castellers de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat, que es remunta més de dos-cents anys enrere. Vam entrar al selecte grup de les colles de Gamma Extra el 2014 i en l’actualitat treballem amb decisió i perseverança per recuperar-ne els galons. Vestim la camisa Ratllada, i lluïm la Tau a l’escut que duem al pit des que l’Ajuntament de Tarragona ens l’atorgà el 1970, amb el motiu de la reunificació de la colla tal com la coneixem avui dia, però no sempre ha estat així. Et proposem un viatge des dels antecedents fins a l’actualitat per conèixer i descobrir els diferents períodes de la nostra història.
Els antecedents més directes dels castells són els balls de valencians. Tenim la primera notícia d’un, el de Bràfim, actuant a Catalunya el 1687 a les festes de Santa Tecla.
Aquests balls es van anar generalitzant i van actuar a molts pobles del Camp de Tarragona i el Penedès durant els segles XVII i XVIII.
El 1706 està documentat el primer ball de valencians lligat a una confraria, la de fadrins menestrals de Tarragona i el 1746 hi ha una descripció que dona més importància a les torres altes dels dos balls de la ciutat.
A la vegada, es comencen a tenir les primeres referències gràfiques com el dibuix d’un pilar de 3 coronat per un xiquet i realitzat el 1786 per un seminarista de Tarragona nascut a Duesaigües. També referències lingüístiques com la paraula “Anxaneta”.
El 1802, durant una visita reial, estan documentats a Tarragona els primers castells de 7 per part de més d’una quadrilla de valencians. Tres anys més tard apareix la dualitat a Valls amb les colles de Pagesos i Menestrals fent els primers castells de 8 documentats el 1819.
Del 1822 al 1859, a Tarragona existiren dos balls de valencians que van executar castells, els Pescadors i els Pagesos, colles que van rivalitzar entre elles i que van iniciar, per exemple, el costum de pujar i baixar les escales de la Catedral amb un pilar de quatre o de cinc pisos.
Jordi Bertran, a la seva Breu història dels castells i la Muixeranga, ens descriu molt bé on vivien i a què es dedicaven els seus membres: “Dins la ciutat medieval tancada per les muralles, els habitatges dels pagesos ocupaven el barri encarat al camp al voltant dels carrers de la Civederia, Comte i Mediona, mentre que els pescadors vivien a la vora de la plaça del Rei, carrer Sant Pere, plaça de les Peixateries Velles i carrer de la Mercè. Fins i tot comptaven amb tavernes diferenciades, les més destacades eren Cal Trip i Cal Pau del Blau a la zona pagesa i la del Pere Calà a la dels Pescadors”.
El 1849 està documentat el primer 5 de 8 de la història a la diada de la Mercè, i el 1851, a les festes de Santa Tecla, el primer 3 de 9 amb folre que marca l’inici de la Primera Època d’Or dels castells. L’autoria no està del tot clara perquè trobem, també, que la colla de Pescadors aixecarà castells de nou al 1854, 1857 i 1859.
Es dona per feta la lògica cooperació entre els Pagesos tarragonins i els vallencs, però és difícil de pensar entre els Pescadors i els Menestrals de l’Alt Camp.
El 1852 el Palau Consistorial es trasllada del carrer Major a la seu actual, la plaça de la Font, tot i que no hi haurà actuacions el dia de Santa Tecla al nou indret fins al 1863.
Cap al 1860 els pescadors residents a la Part Alta són desplaçats a prop de la desembocadura del riu Francolí, fet que probablement canviarà part de la història castellera de la ciutat. El nom “El Serrallo” no s’utilitzarà fins al 1867.
A partir dels anys 1860, els protagonistes de les festes a la ciutat són les colles dels Xiquets de Valls, nom documentat per primera vegada en català al Vendrell el 1849.
La Vella i la Nova aixecaven castells de vuit i nou pisos. Com explica l’any 1852 el periodista de Torredembarra Joan Mañé i Flaquer, els aficionats locals i castellers d’altres localitats formen el castell “hasta los terceros y los de Valls la concluyen”.
Al mateix temps, es va formant la importància del triangle casteller Valls – Vilafranca del Penedès – Tarragona i de les festes majors d’aquestes comarques. El que avui es coneix com a zona tradicional.
A les festes de Santa Tecla de 1881 s’enlairà el 4 de 9 sense folre, castell mític i culminació d’una manera de fer castells i d’una generació de castellers reconeguts i recordats com el segon tarragoní Jaume Tarragó i Plana “Esperidió” o el cap de colla vallenc Isidre Tondo Ballart “Isidro de Rabassó”, entre d’altres.
La crònica d’aquella extraordinària actuació destaca aquest “4 de a 9 limpios” de la Vella i un “3 de a 9 limpios” de la Nova.
El 16 d’octubre de 1885, el diari La Opinión anuncia la Colla de la Mercè de Tarragona. Un grup d’aficionats tarragonins la crearen de forma diferenciada dels Xiquets de Valls. Fins i tot, el mateix any trobem una Vella i una Nova dels Xiquets de Tarragona actuant al Cós del Bou. Estretament lligada a l’antiga colla de Pescadors, participà a les festes de carrer i de la ciutat de forma continuada fins el 1897.
L’any 1886 realitzaren la seva millor actuació amb el quatre de vuit i el pilar de sis.
Jordi Bertran, a la seva Breu història dels castells i la Muixeranga, ens detalla: “En l’origen de la denominació de la «colla de la Mercè», nascuda el 1885, (…), es troba la toponímia, devoció i extracció social d’uns castellers tarragonins pertanyents al gremi de la mar que aixecà castells de nou en la dècada dels 50 del XIX, que l’escriptor Josep Pin i Soler documentà fins al 1860, i que actuà a La Canonja el 1880. De fet, el 1864, encara va ser Josep Pons, amb tota la vinculació corporativa al mar, l’encarregat de contractar una colla castellera de Valls, ara com a membre de la comissió municipal de Santa Tecla”.
Pau Calbet i Boleda, “Pau de Valls” va ser el primer cap de colla.
En aquest període Josep Pin i Soler, a La família dels Garrigas, fa una descripció molt realista de la festa major i dels castells de la ciutat de 1859-60.
El 1894 està documentat l’últim castell de 9 i, lentament, es van anar perdent tots els registres limitant el nivell dels castells als sis pisos i, molt esporàdicament, als set.
A la ciutat, desapareguda la colla de la Mercè, s’inicià també la decadència castellera. Del triangle de la zona tradicional, Tarragona va ser la ciutat que la patí més i es va produir per factors com la fil·loxera que destrossà la vinya a Catalunya, el desplaçament des del Camp de Tarragona de milers de treballadors a les noves fàbriques de Barcelona, les guerres a les últimes colònies espanyoles d’ultramar i, a causa de les noves idees burgeses, la manca d’estima dels governs municipals per les festes majors i la substitució, en alguns casos, dels elements tradicionals per d’altres provinents de fora.
Al voltant de l’any 1905 hi ha la primera descripció de l’Entrada del braç de Santa Tecla on destaquen els “espadats de foc”, uns pilars amb les atxes pròpies de la moixiganga.
En aquest període, a Tarragona, només actuaren les colles vallenques, i no cada any. No hi hagué castells entre 1913 i 1917, 1919 i 1921, 1924 i 1925.
La reorganització dels Xiquets de Tarragona, el setembre del 1926, aplegant antics castellers de la colla de la Mercè i nous aficionats, marca l’inici de la renaixença castellera.
Aquesta nova colla esperonà a les vallenques que recuperaren castells que no es veien des de feia anys i, a la vegada, animà que, un mes més tard, es creessin els Nens el Vendrell.
Van ser dirigits per l’Esteve Pomerol i Calbet, que serà cap de colla durant trenta anys, i anaren assolint progressivament tots els castells de set durant els anys trenta. Per la diada de Santa Tecla del 1935, aixecaren el cinc de set, quatre de set amb l’agulla i tres de set per sota.
A la ciutat es creà una segona colla, la Nova, dirigida per Antoni Coll i Vallverdú “de la Rafela” que només actuà fins a l’any 1934. La colla de l’Esteve Pomerol va adoptar el nom de Colla Vella fent la primera actuació amb la nova denominació el 27 d’agost de 1932 a les festes de Sant Ramon dels veïns de la plaça de la Font.
La Colla Vella i la Colla Nova vestiren camises blaves i liles respectivament.
Es van convocar els primers concursos de castells a la ciutat, els anys 1932 i 1933 amb la participació de les colles de les tres poblacions castelleres de l’època: Valls, Tarragona i El Vendrell.
El 1932 hi participaren les dues colles de Valls i les dues de Tarragona sent la Vella vallenca la vencedora amb el 2 de 7 com a millor castell. S’emportà la copa de la Generalitat, el premi en metàl·lic i la faixa d’honor que se li lliurà abans de l’actuació de Santa Úrsula el 23 d’octubre.
El 1933, per desavinences amb la puntuació, la Colla Vella de Valls no hi va prendre part. Ocuparen el seu lloc els Mirons del Vendrell. La Nova vallenca guanyà el títol aconseguint descarregar el 4 de 8. En aquest cas, la faixa d’honor se li lliurà el 29 d’octubre abans d’una actuació a la plaça del Blat on tornà a completar el carro gros.
El 1934, no es van organitzar les festes de Santa Tecla i les colles no van poder actuar el dia de la santa.
Acabada la guerra es va reorganitzar la colla Xiquets de Tarragona, formada bàsicament per castellers de la Vella, comandats altre cop per l’Esteve Pomerol. Adoptà un blau més fort, obligats per les circumstàncies del nou règim polític.
Segons Carme Oriol i Albert Pallarès a 1926-2006 Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis: “Els Xiquets de Tarragona van ser, probablement, la primera colla que va legalitzar els seus estatuts. A l’Arxiu Històric de Tarragona, dins dels fons del Govern Civil, es conserva l’expedient d’aquesta legalització. Els estatuts, que en realitat es presenten sota el nom de Reglamento, són un bon recull dels usos i costums de la colla des de la seva fundació, és a dir, des de 1926, com es fa constar explícitament al document”.
Actuà com única colla de la ciutat fins al 1951. Amb l’aparició de la colla Nova aquell any, prengué novament el nom de colla Vella.
Com explica Josep Bargalló a La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat: “Durant tretze anys, doncs, Tarragona disposà d’una sola agrupació castellera, que ja inicià les seves actuacions per Sant Magí de 1939 assolint (…) un ferm 4 de 7. Cal insistir que aquesta era la primera participació de castellers a aquesta festa d’agost, des de 1899, tret de l’excepció de 1918. Però també seria l’última fins al 1953. En tot cas, cal entendre aquest retorn en l’interès dels vencedors de celebrar especialment el seu primer any de govern.”
Cal destacar d’aquests anys un intent de 4 de 8 el 1942 que no es va poder carregar perquè, amb dosos col·locats, l’acotxador i l’enxaneta es van fer enrere. Com a darrera prova, abans d’anar a plaça, l’agrupació havia fet el 4 de 7 net davant del col·legi L’Ensenyança.
A finals dels anys cinquanta, Esteve Pomerol que havia dirigit la Vella des del 1926, malalt, va ser substituït primer pel seu germà Victorí Pomerol i Calbet “Victorino” i aquest, poc després, per Esteve Sesplugues i Cebrián “Pardalete”.
Per motius polítics, castellers i econòmics, per Santa Tecla del 1951 no actuaren els Xiquets de Tarragona. Ho feren la Muixerra i la Colla Vella de Valls i els Nens del Vendrell.
Va ser una molt bona actuació on es van veure dos 4 de 8, dos 2 de 7 (un de carregat) i un intent de 3 de 8 que es completaria poc després, per primera vegada al segle XX, a la fira de Santa Teresa.
Dins dels Xiquets de Tarragona, comportà la sortida definitiva de castellers que feia temps havien iniciat la formació d’una nova colla a partir de la unió de dos grups diferenciats: els que es reunien al Bar Quet i els que eren de la Part Alta.
Jordi Morant ens explica: “L’any 1939, acabada la guerra, s’intentà reorganitzar la colla; la manca de castellers i, per altra banda, les vicissituds familiars d’altres, obligaren a deixar l’intent per a un temps millor. El 1948, els castellers que restaven tornaren a parlar de la reorganització. Quan el 1950 anava pel bon camí l’inici de la segona etapa de la colla, moria el vell fundador i gran casteller Antoni Coll i Vallverdú, qui almenys tingué el goig de veure com els seus companys tornaven a lluir el color de la colla que tant havia ennoblit al costat del seu germà Joan, que també passà a millor vida”.
El 25 de desembre de 1951, la Colla Nova enlairava un pilar de 4 davant del governador i feia un intent de pilar de 5 al passeig de les Palmeres. La dualitat era un fet.
Va ser dirigida consecutivament per Jaume González i Montagut “Coix del Morret”, Plàcid Soler i Jerez “Plàcido” i Francesc Pedrola i Gallart “Garrofeta”.
La Nova aparegué amb molta força. El 1953 adoptà el nom de Colla Nova de Sant Magí i organitzà, després de molts anys, la diada del dia del patró. Les colles van actuar a l’Arc de Sant Llorenç, la Nova a la cruïlla amb el Portal del Carro i la Vella al costat del passeig de les Coques. Després cadascuna pujà un pilar caminant fins a l’ermita.
Un any després, amb ajuda vallenca, carregà el seu primer 4 de 8 i va intentar el 2 de 7.
El dia de la Mercè de 1955, la Vella tarragonina, amb suport vendrellenc, va descarregar el carro gros, el 3 de 7 per sota i completà el 2 de 7. Aquesta va ser la millor actuació de la seva història. El 1956, també el dia de la Mercè, la Nova descarregà el 2 de 7.
El 1959, segons titula l’opuscle editat per l’ocasió, es va organitzar la I Diada Castellera de la Colla Vella “Xiquets de Tarragona” on es va retre homenatge a Esteve Pomerol, cap de colla des del 1926 i, en extensió, a una nissaga clau dels castells de la ciutat que havia iniciat Pau Calbet “Pau de Valls”, dirigent de la Colla de la Mercè.
La Vella i la Nova van participar en els concursos que es van celebrar a Tarragona en aquest període.
El 1952 es va convocar el tercer concurs de castells. Hi van participar les dues colles vallenques, les dues de Tarragona i la del Vendrell. La primera posició, ex aequo, va ser per la Muixerra i els Nens del Vendrell amb el 4 de 8, el 2 de 7 i el 3 de 7 per sota.
El 1954, novament, s’organitzà el quart concurs amb la Vella de Valls, vencedora, les dues colles de Tarragona, els Nens del Vendrell i els Castellers de Vilafranca. L’actuació guanyadora va ser el 2 de 7, el 3 de 7 per sota, el 4 de 7 amb l’agulla i un extraordinari 3 de 8 carregat.
Finalment, el 1956 participaren les mateixes colles que quatre anys abans i va ser, una altra vegada, la Colla Vella de Valls la vencedora amb el 2 de 7, el 3 de 8 carregat i el 3 de 7 per sota. Ja no es tornaria a convocar cap concurs a la ciutat fins el 1970.
El 1960 va estar marcat per una forta polèmica amb l’Ajuntament que, en un primer moment, es va negar a pagar 14.000 pessetes a les colles per la seva participació en les festes de Santa Tecla.
Tot i que el problema es va arreglar, les dues colles, evidenciant aquesta unió i, també, a causa d’un estancament social i casteller, van actuar conjuntament, com una sola colla, el dia de la patrona i el de la Mercè, això sí, mantenint les respectives camises.
Cal destacar que, ja en solitari, el pilar caminant de la Nova va arribar a l’Ajuntament.
El 1961 es va mantenir aquesta manera de bastir els castells en una actuació commemorativa del 150è aniversari del setge napoleònic, però per Sant Magí es tornà al format habitual.
Per Santa Tecla, es va fer una barreja metodològica i, el dia de la Mercè va destacar un pilar de 5 que va pujar les escales de la catedral. Feia molts anys que no es veia i es rebé amb un gran entusiasme.
La resta de la dècada va fer palès la dificultat de mantenir els castells de set per unes colles que tenien molt poques actuacions en comparació amb les de les altres existents.
El 1965, les dues colles van arribar amb el pilar caminant, darrer cop que ho ferien.
El 8 de maig de 1968 es va constituir el Patronat Municipal de Castells de Tarragona. En la seva Memòria destaquen dos objectius principals: convocar un nou concurs i la reunificació de les colles de la ciutat.
El 1969 la davallada de nivell es magnificà i la rumorologia sobre la fusió es va intensificar. Segons un article publicat al novembre al Diario Español, va haver-hi, fins i tot, un intent de creació d’una tercera colla, els Xiquets de la Creu, que assajà al passeig de Sant Antoni i que hi completà el 3 de 6.
El 14 de desembre es va celebrar la I Diada Castellera de la Colla Nova de Sant Magí on, davant de la Beneficència, actual Diputació, va fer intents de 4 de 8 i de 2 de 7. En el dinar posterior, les autoritats i el Patronat van anunciar la convocatòria d’un concurs l’any següent.
Sempre s’ha comentat que la Nova estava molt millor que la Vella. Amb números a la mà, el 1969 la Colla Vella va carregar un 3 de 7, va fer dos 4 de 7 (un de carregat), va descarregar dos 2 de 6 i va completar sis pilars de 5. La Nova va descarregar un 3 de 7, va completar dos 4 de 7 i en va carregar un, va fer tres 2 de 6 i nou pilars de 5 i, a més, va arribar a intentar el 3 de 7 per sota, el 2 de 7 i el carro gros.
Durant el 1970 van continuar les actuacions conjuntes. A la vegada, que el membre del Patronat, Enric Olivé, va anar intensificant les converses amb el “Coix de Morret” i l’Estevet. Finalment, el 6 de setembre el Diario Español publicava: “Hay otra noticia sensacional para Tarragona: las dos collas, Vella y Nova, de nuestra capital, se unifican”.
Carme Oriol i Albert Pallarès expliquen a 1926-2006 Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis, amb documentació del Diario Español: “El dia 7 es va fer l’acte oficial de la unificació de les dues colles. A dos quarts de set del vespre es va reunir el Patronat de Castells i es va donar compte de la fusió i van ser nomenats caps de colla Esteve Sesplugues i Jaime González que fins aleshores ho havien estat de la Vella i de la Nova. A continuació, el patronat es va reunir amb representants de totes les colles que havien de participar en el concurs. Finalment, van passar al saló de sessions de l’ajuntament, on s’havien convocat els castellers de les dues colles tarragonines. L’alcalde Ricardo Vilar els va adreçar unes paraules “congratulándose de este acontecimiento que ha de llenar de jubilo a todos los castellers” i per acabar “el señor Olivé dio algunes instruccions en nombre del Patronato a los castellers y sus nuevos caps de colla”.
La colla reunificada vam esdevenir, des d’aquell moment, hereva directa i única de totes les colles que han existit a la nostra ciutat.
El Patronat Municipal de Castells va comprar dues gralles, cent setanta camises, quaranta-vuit faixes i els escuts van ser brodats a la casa Alpha.
És innegable, però, que va ser una decisió política, en temps de dictadura franquista i, malgrat que la majoria no estaven d’acord, poca cosa es va poder fer en un temps de manca de llibertats. Molts castellers s’integraren a la nova colla, però molts no hi participaren mai més.
L’historiador Jordi Morant va proposar l’escut amb una Tau al centre, símbol de Tarragona, i lleugerament modificada perquè no fos exacte al que es troba a la catedral de la ciutat.
Reunificats, vam fer la presentació pública la vigília de Santa Tecla tancant la cercavila i lluint, per primera vegada, les camises de ratlles verticals vermelles i blanques, signe d’identitat de la colla.
La primera actuació va ser el dia de la patrona a la plaça de la Font. Els Xiquets de Tarragona vam descarregar el 4 de 7 amb l’agulla (que no feien ni la Vella ni la Nova des del 1966), el 3 de 7, el 2 de 6, dos pilars de 5 i un altre portat al balcó.
El dia de la Mercè, a la plaça de les Cols, es completaren el 3 i el 4 de 7, dos 2 de 6 nets, dos pilars de 5 i el pilar de 4 caminant va pujar i baixar les escales arribant fins al bar Petit.
El 27 de setembre es va celebrar el sisè Concurs de castells a la plaça de braus, que ja no deixarà de fer-se tots els anys parells.
El Concurs del Segle, anomenat així per la rivalitat entre Nens i Colla Vella, se l’emportaren els vendrellencs amb el pilar de 6, el pilar de 7 amb folre carregat i el 2 de 8 amb folre. Els matalassers vam completar el 4 de 7 amb l’agulla, el 3 de 7, es van fer intents de 2 de 7 i de 3 de 7 per sota i, finalment es va descarregar aquest darrer que no feia una colla tarragonina des del 1965.
La reunificació va donar fruits immediats i a la primera actuació, Santa Tecla, ja vam fer el 4 de 7 amb l’agulla, que vam repetir el 27 de setembre al Concurs, tot afegint-hi el 3 de 7 per sota. El 5 de 7 es va aconseguir descarregar al Concurs de 1972.
No obstant això, l’empenta primerenca es va anar diluint. Aquest fet no hauria d’estranyar. Els castellers d’ambdues colles rivals es van unir per imposició i a contracor i això segur que va ser traumàtic. Molts van plegar i els que van continuar ho van fer en un ambient enrarit.
El 1973 Jaume González va dimitir deixant sol a Esteve Sesplugues com a cap de colla.
El 1974 destaquen dos fets: l’augment considerable d’actuacions i, el 17 d’agost, la inauguració de la “Llar del Casteller”, als antics jutjats de la ciutat al carrer Santa Anna, immoble cedit per l’Ajuntament i que s’anava utilitzant com a local d’assaig des de la temporada anterior. En estat bastant deplorable, a partir d’aquell moment sempre vam invertir-hi en la seva dignificació.
Per Sant Magí, una noia va pujar per primera vegada d’enxaneta. Va ser en un pilar de 4.
El 1975, cinc temporades després de la reunificació, es va fer palesa la dificultat per tirar endavant i evolucionar. No sempre un més un sumen dos. Aquella temporada, tot i fer el nostre primer intent de 2 de 7, no vam aconseguir cap castell de la gamma alta de set.
Cal destacar el viatge a Avinyó, primer de la colla a un altre estat. Es va donar la circumstància que alguns castellers de la Vella i de la Nova que havien abandonat la pràctica castellera retornaven a l’agrupació reunificada. I també l’actuació al Cós del Bou, després de molts anys sense castells al barri tarragoní.
El 1976 va veure com dimitia el cap de colla, Esteve Sesplugues, en una situació que portà una forta tensió a la colla. El 9 de novembre era escollit Mariano Borrero i Garcia “Gordito” com a nou dirigent.
Vam començar a celebrar el 50è aniversari dels primers Xiquets de Tarragona del segle XX amb tota una sèrie d’actes que van cloure l’any següent quan també vam rebre la Medalla de plata de la ciutat i es va organitzar una actuació castellera amb les principals colles del país, la Vella i la Joves vallenques, els Nens del Vendrell, els Castellers de Vilafranca. Hi vam fer el nostre primer intent de 4 de 8 després que el dia de la Mercè es descarregués el 4 de 7 net.
De la resta de dècada destaca l’arribada del pilar caminant el 1979. Des de 1965, quan ho feren la Vella i la Nova, que no s’havia aconseguit aquesta fita.
El dia de Sant Magí de 1980 va tornar la dualitat castellera a Tarragona amb la participació de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.
Aquesta aparició va portar diverses polèmiques. La principal, i més dolorosa, el color de la camisa. Només deu anys abans la Vella, la Nova i l’Ajuntament havien acordat que mai més es portaria el color d’aquestes colles. Aquest pacte no es va fer complir i castellers que havien vist com se’ls hi prohibia continuar amb la seva colla i amb la seva camisa van veure com una nova agrupació el portava.
El 1981 va ser un any clau en la història de la colla. Després d’un interinatge d’uns mesos de Carles Bello i Ventura com a dirigent tècnic, Mariano Borrero i Garcia va ser confirmat com a cap de colla. El 18 de juny, per Corpus, vam carregar el 2 de 7, havent recuperat dies abans el 3 de 7 per sota.
El 4 de juliol, a Sant Pere i Sant Pau, després d’un intent, vam carregar el 4 de 8. Jaume Vilanova, un dels segons, ho explica així a La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat: “Un quatre de vuit lleig, estrafolari, la meitat de la gent amb texans, tort, l’acotxador inclús potser tenia un peu una mica relliscat, però era un quatre de vuit carregat, el primer quatre de vuit de la nostra història i possiblement el primer quatre de vuit que una colla de Tarragona carrega en el nostre segle, perquè ja sabem la polèmica que hi ha hagut amb els altres quatre de vuit que s’han fet a Tarragona, que han estat fets amb un ajut important de gent forastera – que era el que s’acostumava a fer en aquella època-; era un quatre de vuit genuïnament tarragoní, lleig i tot el que tu vulguis, però el primer quatre de vuit que es carrega. I ja t’ho pots imaginar: alegria, plors, celebracions, entrevistes, cròniques…”.
El 26 de juliol els Xiquets de Tarragona aconseguíem la millor actuació d’una colla tarragonina en tot el segle carregant el 2 de 7 i descarregant el primer 4 de 8 de la nostra història i el 3 de 7 per sota. El dia de Sant Magí, a la tarda, a l’arribada de processó, es va aconseguir completar el 2 de 7.
Aquests castells van fer que els administradors de la festa major de Vilafranca ens invitessin a participar en la diada de Sant Fèlix, però, tot i l’estat de forma de la colla, el fet que fos tan recent l’assoliment d’aquestes construccions i que es volia quedar bé amb una plaça històrica, va provocar que es declinés la invitació. No cal dir que això va provocar un fort debat intern.
Després de la suspensió de l’actuació de Santa Tecla, l’endemà vam arribar a l’ajuntament amb el pilar caminant pujant-lo fins al balcó i tornant-lo a baixar.
El 3 d’octubre es va donar el títol de Tarragoní Fidel a Victorí Pomerol que aixecà un pilar de 4 a segons amb setanta-sis anys. Abans, les dues colles de la ciutat li vam retre un homenatge descarregant un 4 de 7 de germanor.
Finalment, el 22 de novembre vam fer el nostre primer intent de 3 de 8 que va caure amb l’acotxador col·locat i l’enxaneta remuntant els dosos.
Aquest període representa l’assoliment ple del nivell de colla de vuit, però també l’estancament i incapacitat de superar-ho.
El 1982 es produeix una forta polèmica que va provocar que la colla no hàgim participat mai més a les festes del Cós del Bou tot i que hi vam carregar el 4 de 8, descarregar el 3 de 7 i vam intentar el 3 de 7 per sota, el 3 de 8 i el pilar de 6 hipotecant Sant Magí. Jaume Vilanova a La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat ho explica així: “Sempre hi havíem anat a fer el millor que podíem en aquell moment determinat, desinteressadament; no havíem cobrat mai un cèntim, només els crios rebien una petita propina, però a voluntat de la gent que organitzava la festa. El que ens sap més greu són els motius que van forçar que la colla no tornés més al Cós del Bou: la crispació, els nervis… que la colla va patir aquell dia i que no va saber assumir ni aguantar, D’alguna forma, aquestes provocacions van ser mal rebudes i es va contestar a algunes d’elles. Hi va haver moments verdaderament penosos, en què ens vam veure insultats, i el que més greu em sap és que, potser, algú tenia raó, i no precisament nosaltres sempre. És a dir, la culpa no és tota atribuïble a la gent del barri, sinó que, possiblement, també nosaltres tinguérem part de culpa en no saber encaixar alguna de les provocacions de què vam ser objecte”.
El 1983 vam aconseguir per primera vegada pujar i baixar un pilar de 5 per les escales de la catedral i arribar a la plaça de les Cols on caigué.
El 2 de setembre de 1984, a les festes de Santa Rosalia a Torredembarra, vam carregar el primer 3 de 8 de la nostra història i d’una colla tarragonina. Josep Bargalló ho explica així: “el castell pujà fort, ben fort, fou carregat davant l’entusiasme de tothom, de tots els afeccionats i dels castellers de les altres colles, i feu llenya quan ja havien baixat l’aixecador i l’enxaneta, mentre que els dosos, possiblement enduts per la mateixa emoció, s’havien entretingut dalt una mica més del compte”.
Els anys següents, amb dificultats, vam mantenir el nivell de castells de vuit. El 1988 Carlos Bello i Ventura es va convertir en el nou cap de colla i després de resistir-se per Sant Magí, es carrega el 3 de 8 a la plaça de la Font el dia de Santa Tecla acompanyat del 4 de 8 i el 5 de 7.
A final de 1988 vam publicar el primer número del nostre anuari Xiquets i els Xiquets del Serrallo, amb camisa blau marí, van fer la seva presentació pública apadrinats per la colla.
La dècada dels vuitanta acaba amb un bon nivell casteller, però la incapacitat de descarregar el 3 de 8 va fer que es tornés en una obsessió que va fer més mal que bé.
L’inici de la dècada va estar marcada per la celebració del XXè aniversari de la reunificació amb el títol “Vint anys més de castells” fent referència al fet que som els hereus de les dues línies històriques marcades per la Vella i la Nova.
D’aquesta commemoració destaquen tres actes: el pilar de 4 caminant que va portar la colla des de la porta de la catedral fins a la plaça dels carros, la presentació del llibre La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat de Josep Bargalló i Valls, i la cessió a la ciutat d’una parella de nanos castellers que va provocar certa polèmica i que acabà amb la creació dels Nanos Nous juntament amb els Pescadors del Serrallo i els del Nàstic.
El novembre de 1990 es presentà la quarta agrupació de la ciutat, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, que no va fer la primera actuació amb la camisa verda fins Sant Jordi de la temporada següent.
El 1991 es va fer la inauguració de la remodelació del pati d’assaig i la recuperació de les arcades de l’antic claustre. En l’àmbit casteller, la dimissió del cap de colla va fer que aquesta fos dirigida per una Junta Gestora formada per Mariano Borrero i Garcia, Eduard Pijoan i Perona i Josep Maria Marcos i Garcia, assolint castells de vuit per Sant Magí i Santa Tecla.
A final d’any, Mariano Borrero i Garcia “Gordito” va tornar a ser escollit cap de colla.
El 25 de juliol de 1992, vam participar en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona juntament amb altres setze colles de Catalunya. Vam descarregar el 3 de 7 en una cerimònia vista per més de tres milions de persones de tot el món.
Sense gaire assistència ni constància als assaigs, el castell de vuit no va arribar fins a Santa Tecla.
Josep Maria Marcos i Garcia es va convertir en el nou cap de colla per la temporada de 1993. Un any en què es van agreujar els conflictes interns i que va ser salvat per només un 4 de 8, en una actuació a la plaça de les Cols a les festes del Roser.
El 1994 va començar amb una Junta Gestora formada per Carlos Bello i Ventura, Mariano Borrero i Garcia i Manel Nadal i Martí, però la sentida mort del Carlos i la posterior dimissió de Mariano van deixar el Manel Nadal sol al capdavant.
Va ser una temporada dura on després de l’actuació de Sant Magí en la que no es va provar cap castell de vuit, es van haver de prendre decisions dràstiques. Manel Nadal ho explica a Castells i festa. La colla Xiquets de Tarragona (1990-1999): “Calia donar un cop de timó a la colla. Teníem una llista de 450 castellers i al pati no n’érem més de vuitanta. Vam comunicar per carta als que no venien que si no estaven disposats a donar suport, se’ls exclouria de la colla. Va respondre-hi molt poca gent. A partir de Sant Magí s’assajava pràcticament cada dia, de dilluns a divendres. Es va agafar més confiança en els castells i es van reordenar les pinyes de manera que tothom tenia un lloc assignat i fix en cada castell”.
La pluja va provocar que l’actuació de Santa Tecla passés al 25 de setembre. Vam descarregar el 2 de 7, carregar el 3 de 8 i completar un 4 de 8 clavat.
Pel Concurs es va poder tancar el cercle i la colla vam descarregar el 3 de 8, després de deu anys, de molts intents, de lesionats i d’il·lusions trencades. Només els castellers i castelleres que van viure aquell moment poden explicar què va significar aquell castell.
Fruit d’aquest inici de canvi d’imatge, vam començar a viure un canvi social, acollint molts grups de joves, sense vicis ni coneixements d’antics conflictes interns. Tot plegat va fer que els registres augmentessin.
El 27 de novembre del mateix any, fora de temporada, vam descarregar un altre 3 de 8 i vam carregar el nostre primer 2 de 8 de folre. Ja només es mirava amunt.
Malgrat un inici de temporada amb tres ensopegades de 3 de 8, el 29 de juliol de 1995 vam descarregar el nostre primer dos de vuit amb folre en una actuació commemorativa del 25è aniversari de la reunificació.
Per Sant Magí vam descarregar per primera vegada tres castells de vuit en una mateixa actuació. Just un any abans, no havíem ni intentat cap. El caràcter de la colla aquell dia va ser transmesa per Jordi Jaria i Manzano, cronista del Nou Diari, en un article anomenat El tremp: “(…)els Xiquets van prémer els llavis i van fer una mirada profunda per exhibir el seu tremp. Les seves construccions no van ser en cap cas tràmits ni gràcils exhibicions aèries. Van fer castells amb les dents serrades i amb la camisa negada de suor”.
Aquesta trempera va fer que per Santa Tecla es carregués un nou castell, el pilar de 6, que a final de temporada es convertí en dos pilars de 7 amb folre carregats. Fins i tot, es va fer el primer intent de 3 de 9 amb folre a la Diada dels Minyons a finals de novembre. Precisament, el dia abans Joan Navarro i Garcia va rellevar a Manel Nadal com a cap de colla.
El 1996 es van descarregar els dos pilars de mèrit assolits la temporada anterior. Al Catllar, plaça històrica, es va aconseguir la millor actuació de la localitat i de la colla en el que anava de segle descarregant el 2 de 8 amb folre, el 3 i el 4 de 8 i el pilar de 7 amb folre.
En el bienni 1995-1996, només nosaltres i els Castellers de Vilafranca vam poder completar el pilar folrat. Després ja es van anar afegint altres colles.
El 1997 va veure un nou relleu al capdavant de l’agrupació. Ramon Gómez i Torres va ser cap de colla durant dos anys i amb ell, la colla va fer un salt en la qualitat i en la quantitat dels castells que ja havíem assolit. El nombre de castells folrats com el 2 de 8 i el pilar de 7 van augmentar evidenciant la feina en el pati d’assaig. A més, el dia de Santa Tecla es va carregar un castell que la colla no havia fet mai, el 4 de 8 amb l’agulla.
Tota aquesta progressió va fer que el 1998 es marqués com a objectiu el salt als castells de nou. Es van fer diversos intents seriosos de 3 de 9 amb folre per Sant Magí i Santa Tecla. Finalment, la primera aleta dels nou pisos la vam fer en el Concurs de castells que, a la vegada, també va veure com aconseguíem per primer cop tres castells amb folre a la mateixa actuació. La colla, però, es va quedar amb les ganes d’ensenyar a plaça tota la feina que s’havia fet amb el 5 de 8.
El 1999 Jordi Andreu i Giner es convertí en el nou cap de colla i amb ell una extensa Junta Tècnica que donà molta importància a la pinya. Aquest fet va propiciar que la regularitat en l’assistència en els assaigs augmentés i es va poder treballar, més a consciència, castells com el 5 de 8 que es va carregar per primera vegada al mes de juliol a La Riera de Gaià i es va descarregar el dia de Sant Magí assolint la millor actuació de la diada juntament amb el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre i el pilar de 6 carregat.
El dia de Santa Tecla, la catedral va ser el castell de sortida i el plat fort va arribar a segona ronda descarregant el 3 de 9 amb folre. Encara hi havia castellers que estaven a la reunificació del 1970. És fàcilment imaginable la seva immensa alegria i el de la resta de la colla.
El 2000 es va poder mantenir el nivell de nou gràcies a un 3 de 9 amb folre carregat al Concurs, però la dinàmica ascendent va començar a donar mostres d’esgotament.
El 2001, any del 75è aniversari dels Xiquets de Tarragona del 1926, va comportar tota una sèrie d’actes, taules rodones, exposicions, concerts i, fins i tot, una sortida a l’antiga molt exitosa. La colla va ser dirigida per una Junta Gestora formada per Antoni Morató i Rodríguez, Vicenç Vergés i Ramos i Joan Navarro i Garcia. Després de diverses reunions no hi havia hagut ningú que es presentés per ser el nou cap de colla i ells van ser-ne els dirigents tècnics.
La Generalitat de Catalunya va atorgar a la colla la Creu de Sant Jordi. En el document hi diu: “És la colla més antiga de la ciutat i una de les més veteranes del món casteller. Pel merescut prestigi al llarg de setanta-cinc anys, tant per la seva història -que també és el resultat de la unificació, l’any 1970, dels antics Xiquets de Tarragona amb la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí- com pel nivell de les construccions realitzades. I també perquè constitueix, a Tarragona, un dels més ferms bastions de la cultura popular i tradicional i del sentit de vertebració ciutadana i de cohesió social que això implica”.
El 2 de 7 descarregat a les Festes Decennals de Valls, al mes de febrer, va fer pensar que es podria mantenir el nivell. La veritat és que va ser un any ple de dificultats que només va poder ser salvat per les actuacions de les festes majors de la ciutat i per la diada de Tots Sants de Vilafranca del Penedès. Va representar també el primer intent de 4 de 9 amb folre de la història de la colla, però va ser una temptativa que va quedar molt lluny de la dignitat que es mereix un castell com aquest.
El 2002 va representar la tornada de Jordi Andreu i Giner com a cap de colla. Una ensopegada amb el 2 de 8 amb folre a Altafulla va minvar anímicament a la colla. Si a això li unim que els intents en els castells superiors al 3 de 8 no van fructificar, es va crear un estat de desànim important que el resultat en el Concurs tampoc no va ajudar.
Amb Joan Navarro i Garcia novament de cap de colla, el 2003 no va fer res més que agreujar la situació, ja que no es va poder descarregar ni el 2 de 8 amb folre ni el 3 de 8, i només es van completar tres 4 de 8.
Joan Sala i Giner va ser el cap de colla del 2004 al 2006. Aquestes tres temporades es caracteritzen per l’estabilitat en la consecució dels castells bàsics de vuit i del 2 de 8 amb folre, però les circumstàncies pròpies de la colla, errors d’elecció o criteri de la tècnica i intangibles com la mala fortuna o la manca de dècimes de segon van condicionar poder aconseguir castells superiors.
En l’àmbit estrictament tarragoní, el 2005 es crea el Primer Diumenge de Festes-Diada de Santa Tecla, amb la participació dels Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca.
El 2006 fem la millor actuació de la diada de Sant Magí i el 4 de 8 amb l’agulla carregat a les festes de Santa Tecla i al Concurs va permetre que també fóssim la millor colla de la ciutat, situació que es repetirà l’any següent.
Després d’uns anys d’estancament, s’havia revertit la situació.
Després de tres anys sense canvis, el 2007 va veure com Sergi Valls i Puig es convertia en el nou cap de colla. Va ser un mandat breu, ja que la impossibilitat, per diferents circumstàncies, de materialitzar la seva idea de colla va fer que dimitís, a principis de maig, juntament amb la resta de membres de la Tècnica. L’assemblea va ratificar Joan Sala i Giner com a substitut fins a final de temporada.
Lentament, es va anar recuperant la línia de les anteriors temporades i per Sant Magí ja es va aconseguir descarregar el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8. La colla recuperava la il·lusió, hi va haver una entrada important de gent jove i es va fer la campanya “De nou, de 9”. Tot plegat va fer que es pogués treballar en condicions tant el 5 de 8 com el 3 de 9 amb folre al qual es van poder posar sisenes a assaig per primera vegada.
Per la diada del Primer Diumenge de Festes vam tornar a carregar el castell de nou i per Santa Tecla el vam descarregar. A la diada de la colla, a finals d’octubre, vam completar el 5 de 8. En ambdós casos, feia vuit anys que no els aconseguíem i, en ambdós casos, vam ser l’única colla tarragonina que els va realitzar.
Jeroni Bru i Cabré va ser escollit cap de colla per les temporades 2008 i 2009. De línia continuista, va fer que s’assolissin amb solvència els bàsics de vuit permetent que la colla arribés amb opcions reals de poder aconseguir una fita que no havia fet mai. Després d’un gran assaig especial a la plaça del Rei, Jeroni va anunciar el 3 folrat per Sant Magí.
El dia de patró, vam descarregar el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el 4 de 8 enmig d’un gran esclat d’alegria. L’any, però, es va anar torçant i una mala caiguda al Primer Diumenge de Festes va determinar la resta d’actuacions de la temporada.
El 2009 va seguir un patró semblant i es va tornar a descarregar el 3 de 9 folrat per Sant Magí. Per primera vegada, la colla descarregava castells de nou durant tres temporades seguides.
La lesió a mig castell d’un casteller de tronc va determinar les actuacions de Santa Tecla i, els dos 3 de 9 folrats van quedar carregats. Es va tornar a portar a plaça, després de molts anys, el 4 de 9 amb folre, però va quedar en intent. Això sí, vam tornar a descarregar el pilar de 6.
El 2010 va ser una temporada de transició entre la consecució regular dels castells de nou i l’esclat que havia de venir l’any següent. Roger Peiró i Bernat, que havia estat a les últimes Juntes Tècniques, es va convertir en el nou cap de colla.
El camí fins a Sant Magí va tenir els passos lògics en la consecució dels bàsics de vuit i castells com el 2 de 7 i el 5 de 7 com a treball previ per pujar-los un pis més. Entre aquests passos, la creació de la Diada del Pla de la Seu dins de l’objectiu d’ordenar i estabilitzar el calendari d’actuacions. No obstant això, el 19 d’agost no va anar com calia. Vam sortir de 3 de 9 amb folre i va quedar carregat determinant la resta d’actuació.
A Torredembarra i a la Diada Nacional es va recuperar el 5 de 8, fet que va fer pensar en una bona actuació per Santa Tecla, però la catedral, com a castell de sortida, només es va coronar i, juntament amb el 2 de 8 amb folre carregat de tercera ronda, va acabar sent una llosa no només per la resta de festa major sinó també de temporada. Un altre 5 de 8 carregat va poder salvar la posició de la colla al Concurs.
Però el millor estava per venir.
El 2011 va començar a Valls a les Festes Decennals amb la trobada de colles castelleres. Allí, els dirigents dels Castellers de Vilafranca van oferir a la colla participar en la Diada de Tots Sants a final de temporada. No seria la primera vegada, però el nivell que havia agafat aquesta actuació i tal com havíem acabat l’any anterior va fer que ens ho penséssim a fons. La resposta, al cap d’uns dies, va ser afirmativa i és una decisió que, en alguns aspectes, ha canviat la història recent de la colla.
A més, 150 castellers i castelleres es van desplaçar a Magherafelt, Irlanda del Nord, a ensenyar què són els castells.
El camí fins a Sant Magí va ser el lògic d’una colla que vol assegurar els passos abans del salt, però l’actuació del dia del patró va anar de menys a més, ja que un canvi a darrera hora del castell de sortida va fer que es veiés el carro gros a primera ronda. Després, es tornà a descarregar el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8. Tornàvem a fer-ho després d’un 2010 complicat.
El Primer Diumenge va quedar amb ganes de més tot i que després dels darrers anys va quedar la tranquil·litat de sortir amb tot descarregat. Els dos darrers assaigs es van centrar en els dos castells de nou i la catedral.
Amb autoritat i convenciment, el dia de Santa Tecla vam fer un segur 5 de 8 com a castell de sortida i, a segona ronda, el primer 4 de 9 amb folre de la nostra història. Un castell que es va dominar a plaer. El 3 de 9 amb folre va completar la nostra primera Tripleta Màgica que repetiríem a Tots Sants després de la campanya de mobilització “300”. Aquella colla reunificada del 1970 tornava a estar al nivell de les grans colles del país.
El 2012 va continuar amb la dinàmica. Ens vam desplaçar a Algemesí on vam fer el primer castell de vuit fora de Catalunya, el carro gros. Molts castells es van fer abans. Bona mostra és l’actuació a la Diada de les Cultures a Altafulla on es descarreguen el 3 de 8, el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre i ens centrem en l’objectiu per Sant Magí: descarregar-hi la tripleta. El 4 de 9 amb folre va quedar en intent desmuntat i va ser substituït pel dos folrat. Amb un mes més de feina al pati d’assaig l’objectiu, finalment, es va aconseguir per segon any consecutiu el dia de Santa Tecla, i es repeteix al Concurs, però amb els dos castells de nou carregats.
La colla anava aprenent i, a Tots Sants, a Vilafranca del Penedès, es va tornar a descarregar la Tripleta Màgica, però amb la primera temptativa a plaça d’un castell de l’anomenada gamma extra, un intent desmuntat de 5 de 9 amb folre.
La temporada 2013 va ser gairebé un calc de l’anterior, destacant l’augment dels castells de nou en actuacions on no l’havíem fet mai.
A les diades de Santa Tecla descarreguem dues tripletes màgiques i afegim, també, el 3 de 9 amb folre el dia de la Mercè, fita inèdita per la colla.
A més, va fructificar la feina per poder tornar a portar el 5 de 9 amb folre a Vilafranca, fet que es va aconseguir però en forma de dos intents.
La mateixa inèrcia d’assaig i l’experiència adquirida van fer que el 2014 el ritme de castells s’accelerés aconseguint, per exemple, el 2 de 8 amb folre al mes de maig i el castell de nou per Sant Joan. El mes de juliol va ser magnífic, assolint els nou pisos al Pla de la Seu, el 3 i el 4 de 9 amb folre a Altafulla i recuperant-lo a La Riera de Gaià on no es veia des del segle XIX. A més, en aquesta darrera diada es va coronar el pilar de 6 que no aconseguíem des del 2009.
Aquesta mateixa inèrcia va fer que el cap de colla, Roger Peiró, anunciés públicament que treballaríem amb l’objectiu de portar el 2 de 9 amb folre i manilles a la plaça de les Cols. I així va ser.
La fortalesa i metodologia a assaig aquell mes i escaig va ser espectacular i, efectivament, vam afrontar, per primera vegada, una actuació amb tres castells de nou.
El nostre Sant Magí va començar amb un 3 de 9 amb folre que era la clau de tot plegat. Amb canvis als pisos superiors la descarregada va servir perquè tothom es concentrés en el monstre que anàvem a portar a plaça.
Amb un peu immens i un silenci absolut, ajudats també pels amics dels Xiquets del Serrallo i algunes camises verdes, vam començar a tancar la pinya i pujar, primer, les peces del folre i, a continuació, les manilles. Quan els quints van donar el vistiplau, l’estructura es va carregar en cinquanta segons i l’esclat d’aplaudiments, la descarregada i la celebració van passar a formar part dels moments vitals més feliços de tots i totes les que estàvem allí.
Mai cap colla havia descarregat aquell castell a la primera temptativa. Mai cap colla havia fet aquell castell a la plaça de les Cols.
Com va comentar el cap de colla, Roger Peiró, al documental produït per la colla L’herència millorada: “Aquell dia de Sant Magí vam encaixar-ho tot. Vam encaixar la colla que som, la que érem i la que volem ser. Vam tenir la sort, o la virtut, que molts dels qui abans van treballar o van lluitar, estaven allí amb nosaltres i, probablement, molts dels qui lluitaran en un futur també estaven allí, pot ser no a la colla, pot ser a plaça. Vam encaixar-ho tot”.
Les alegries no van acabar amb el dos emmanillat sinó que també vam descarregar el nostre primer 4 de 9 amb folre a les Cols i vam afegir el pilar de 6.
En l’actuació del Primer Diumenge vam tornar a fer el 2 de 9 amb folre i manilles, però aquesta vegada carregat, acompanyat pel 3 i el 4 de 9 amb folre i recuperant el pilar de 7 amb folre, espadat que no assolíem des de 1998. Per Santa Tecla descarregàvem la Tripleta Màgica i el Concurs va veure com repetíem l’actuació del Primer Diumenge.
La temporada acabava amb el primer 4 de 8 amb l’agulla completat de la nostra història, amb dos intents més de 5 de 9 amb folre a Tots Sants i dos intents desmuntats de pilar de vuit a Altafulla després d’haver-hi descarregat el 4 de 9 amb folre.
Del 2015 es poden destacar moltes coses: el nombre de castells grans, fer plaça de nou Els Pallaresos, la regularitat en castells com el 2 de 8 amb folre, el 5 de 8, el 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de 7 folrat, la tripleta de Sant Magí després de l’intent del 2 emmanillat, l’actuació de maduresa a Sitges, l’assoliment de manilles a la plaça de la Verdura de Torredembarra i descarregar-lo a Tots Sants. Però tot queda en un segon pla al costat del que vam viure el 20 de setembre a la plaça de la Font a l’actuació del Primer Diumenge de Festes.
Aquell dia vam obrir plaça amb el 2 de 9 amb folre i manilles. Un castell que va quedar carregat, però que ens obria les portes per provar, per primera vegada a la nostra ciutat, el 5 de 9 amb folre.
Sense cap peu desmuntat, el castell va pujar amb convicció i quan va arribar tota la canalla dalt, una carregada espectacular va permetre uns moments de pausa per acabar, finalment, caient. Segon castell superior als bàsics de nou que anotàvem al nostre historial.
El 3 de 9 amb folre descarregat a tercera ronda va servir per reconduir el ritme de l’actuació i, a la ronda de pilars, vam aconseguir fer l’aleta, per primera vegada a la nostra història al pilar de 8, segon castell emmanillat de la colla.
L’esclat total que vam viure aquell dia, a casa, a la plaça on es va veure la primera actuació amb camises ratllades, va donar sentit a tota la feina que s’havia fet en els darrers quaranta-cinc anys, des de la reunificació i posterior continuació de la història com a Xiquets de Tarragona.
El dia de Santa Tecla, amb canvis obligats, vam tornar a carregar el 5 de 9 amb folre, acompanyat dels bàsics de nou i del pilar de 6. L’esclat i el premi per una manera de treballar i pel canvi definitiu de la colla.
L’assemblea va decidir que Josep Maria Solé i Artigau tingués el complicat paper de rellevar a Roger Peiró, cap de colla les anteriors sis temporades, les més exitoses de la nostra història.
De perfil continuista, la metodologia d’assaig no va variar i fins i tot es treballaren estructures inèdites. Es van canviar models d’alguns troncs i es van assolir, ben aviat, castells com el 2 de 8 amb folre i el 3 de 9 amb folre carregat per Sant Joan.
No obstant això, tota una sèrie de caigudes van debilitar la colla en forma de lesions i, sobretot, en dubtes. La situació, però, es va anar reconduint descarregant el 4 de 9 amb folre a les Cultures d’Altafulla, el 3 de 9 folrat a Vila-seca i amb un full de ruta fins a Sant Magí gairebé sense ensurts.
El dia del patró no va ser el dia i, tot i descarregar el 3 de 9 amb folre, es va desmuntar dues vegades el 2 de 9 amb folre i manilles per acabar carregant el 5 de 8.
Malgrat això, vam aconseguir retrobar el ritme i es va fer el castell de nou tant a Torredembarra com a la Diada Nacional permetent descarregar junts, per primera i única vegada aquell any, els dos bàsics de nou a la Diada del Primer Diumenge de Festes, però el 2 de 8 amb folre a tercera ronda va quedar carregat determinant molt el dia de Santa Tecla i, posteriorment, el Concurs.
La colla va llepar-se les ferides durant un intens mes d’octubre amb l’objectiu d’acabar l’any oferint una actuació digna, com així va ser, a Vilafranca del Penedès: 3 de 9 amb folre, 4 de 8 amb l’agulla carregat i 2 de 8 amb folre.
El 2017 Sergi Feijoo i Rodríguez es va convertir en el nou cap de colla i va plantejar una temporada amb l’objectiu d’anar recuperant castells que per diferents circumstàncies no s’havien fet l’any anterior.
La colla es va anar trobant còmode en els bàsics de vuit i en el pilar de 6 permetent que entressin en les combinacions castells com el 2 de 8 amb folre, 5 de 8, 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de 7 folrat. De fet, la unió d’aquestes quatre estructures va ser l’actuació de Sant Joan. No l’havíem fet mai.
Els castells de nou van arribar a la Diada del Pla de la Seu en forma de 4 de 9 amb folre que es va repetir a Altafulla. La colla arribava a Sant Magí havent fet més bàsics de vuit i superiors que mai, però també sense haver portat a plaça el 3 de 9 amb folre. Els atemptats a les rambles de Barcelona i Cambrils van fer suspendre els actes de la Festa Major petita.
A les actuacions de la festa major de la patrona vam fer dues tripletes, però amb algun castell carregat i combinant el que acompanyava als bàsics de nou. La inèrcia i la feina a assaig van fer que el dia de Santa Tecla portéssim a plaça el pilar de vuit que es va trencar a la motxilla quedant en peus uns sòlids folre i manilles.
La resta de temporada, amb un desplaçament a Manacor amb els Al·lots de Llevant, va representar una minva de la confiança del principi.
L’inici del 2018 va venir marcat per diversos intents desmuntats i la dificultat de superar més enllà del 3 de 8, però també pel fet que la colla vam haver d’abandonar el local social i d’assaig del carrer Santa Anna que havíem utilitzat oficialment des del 1974. Un trauma difícil d’explicar, però encara més de viure, que ens va portar a assajar aquell any en set indrets diferents de la ciutat, alguns en un estat no desitjable per la pràctica castellera i que ens va estabilitzar definitivament, però també provisionalment, al pati del Pou dins de l’edifici de l’Ajuntament de Tarragona. El nostre genius loci, el nostre esperit protector i, amb ell, les nostres vivències, el nostre esforç i els nostres records com a col·lectiu van quedar, per sempre més, entre les parets del claustre de l’antic convent trinitari.
El dia de Sant Magí descarreguem el 5 de 8, però el 3 de 9 amb folre queda carregat. El 4 de 8 i el pilar de 6 coronat completaren la nostra actuació. La situació va empitjorar les següents setmanes amb dos intents desmuntats de la catedral i un altre espadat de 6 carregat i va fer que el cap de colla, en un acte de sinceritat i generositat i llargament aplaudit, presentés la dimissió.
Una Junta Gestora va agafar les regnes de la colla i en un exercici col·lectiu de conscienciació de la realitat i, evidentment, de les dificultats, vam descarregar el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre el dia de Santa Tecla. A més, vam portar a plaça el 4 de 9 amb folre que va quedar en intent desmuntat i vam completar el carro gros.
El 7 d’octubre, en el marc del Concurs de Castells, es va descarregar, per fi, la Tripleta Màgica, fet que no aconseguíem des del 2015.
La temporada 2019, amb Oriol Peiró i Bernat com a cap de colla, ve marcada per la impossibilitat de la colla de fer castells de nou, fet que no passava des del 2006, i per l’enorme distància entre el nivell òptim dels assaigs, amb dos cinc de vuit descarregats, i els resultats a plaça, un 2 de 8 amb folre i una catedral en tot l’any.
A més, la ferida del local va continuar oberta i costava molt superar i adaptar-nos a un context que ja no era el dels quaranta i escaig anys anteriors.
Com a entitat, es van adequar uns nous estatuts que, ratificats per l’assemblea, unien per primera vegada en els mandats la Junta Tècnica i la Junta de Govern en una de sola.
Alfredo González i Martínez era escollit, per primera vegada segons els nous estatuts, per una legislatura de dues temporades amb opció d’una tercera.
A principis del mes de febrer del 2020, la humanitat va veure com apareixia un coronavirus, la covid, que s’emportaria centenars de milers de vides humanes i truncaria feines i activitats de l’ésser humà.
Els castells no van ser una excepció i, després d’uns pocs assaigs, la colla va aturar la seva activitat principal.
De tot aquest període destaca la feina de l’entitat per intentar mantenir el contacte entre castellers i castelleres utilitzant la imaginació i les noves eines tecnològiques.
L’Ajuntament de Tarragona i les colles de la ciutat vam intentar mostrar les camises públicament amb actes simbòlics, amb nombrosos pilars de 4 la plaça de les Cols per Sant Magí del 2021, amb un castell de set per Santa Tecla i recuperant el 2 de 7 i el 3 de 8 a final d’any. Tot plegat, amb mesures preventives i sanitàries estrictes i amb les ganes de poder reprendre l’activitat castellera normal.
Aquesta normalitat va arribar el 2022. Ratificat per l’assemblea per un tercer any, Alfredo González va començar el seu mandat pràctic amb pragmatisme en les seves decisions i un pati que, després de la tragèdia viscuda, havia relativitzat les darreres temporades de castells.
Lentament, es van anar recuperant els bàsics de vuit i el 2 de 7 i el primer pas endavant es va produir a la Diada del Pla de la Seu on carreguem el dos folrat. Per Sant Magí, el completem i afegim el 5 de 8 en un dia en què molts castellers demanaren l’assalt als nou pisos.
Aquest va arribar el Primer Diumenge de Festes on vam descarregar el 5 de 8, el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 folrat. La pluja el dia de la patrona ens impossibilita afrontar la Tripleta Màgica, però les ganes i la immediatesa del Concurs van fer que la colla improvisés un assaig al pati del Pou on es van col·locar dosos al 3 i al 4 de 9 amb folre.
La TAP va veure la nostra Tripleta Màgica, amb el tres carregat, celebradíssima per tot el que representava. A la Diada de Tots Sants vam portar la catedral ratllada, el castell de nou carregat i el carro gros.
2022, la temporada del reinici i de la feina de formiga.
