”És la colla més antiga de la ciutat, i una de les més veteranes de tot el món casteller. Pel merescut prestigi que ha assolit al llarg de setanta-cinc anys, tant per la seva història —que també és el resultat de la unificació, l’any 1970, dels antics Xiquets de Tarragona amb la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí— com pel nivell de les construccions realitzades. I també perquè constitueix, a Tarragona, un dels més ferms bastions de la cultura popular i tradicional i del sentit de la vertebració ciutadana i de cohesió social que això implica.”
Amb aquest text es justificava que els Xiquets de Tarragona, rebéssim, el 2001 i de mans del president Jordi Pujol, la màxima distinció del nostre país, fruit d’un procés en el qual tant l’Ajuntament com el Tècnic de Cultura d’aleshores, en Jordi Bertran, van donar-hi tot el seu suport.
Medalla d’Argent de la ciutat de Tarragona ens és atorgada, el 22 de setembre del 1977, set anys després de la reunificació.
Malgrat semblin pocs anys perquè una entitat reuneixi els mèrits necessaris per a rebre un guardó d’aquestes característiques, cal tenir en compte tres arguments irrefutables:
Primerament, els Xiquets de Tarragona portaven, ja llavors, igual que ara, la motxilla de tota la tradició castellera de la ciutat, amb diferents camises i nomenclatures però amb una línia històrica clara i comuna.
En segon lloc, fa valdre el sacrifici que van fer molts castellers a renunciar, de manera forçada, a les seves camises, la blava de la colla Vella i la morada de la colla Nova, per a iniciar un projecte casteller comú amb Ratllada dels nous Xiquets reunificats.
Per acabar, la importància dels castells en la cultura popular i en la societat tarragonina, independentment del nivell de cada període històric.
Amb aquest text es justificava que els Xiquets de Tarragona, rebéssim, el 2001 i de mans del president Jordi Pujol, la màxima distinció del nostre país, fruit d’un procés en el qual tant l’Ajuntament com el Tècnic de Cultura d’aleshores, en Jordi Bertran, van donar-hi tot el seu suport.
El Perpetuador de les Festes és la figura que simbolitza la història viva, el llegat patrimonial, que es fa present tot just amb el protagonisme que adquireix l’obertura de la festa.
Al llarg de la història, alguns castellers dels Xiquets de Tarragona han estat reconeguts amb aquest guardó. Són els següents:
1993 – Jaume González Montagut “Coix del Morret”. Cap de colla de la Nova dels Xiquets de Sant Magí i dels Xiquets de Tarragona.
1995 – Esteve Sesplugues Cebrián “Pardalete”. Cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i dels Xiquets de Tarragona.
1998 – Cristòfol Conesa Santacana “Tòful”. Casteller dels Xiquets de Tarragona. Baix i segon destacat. Membre de diferents Juntes de Govern i campaner de la Catedral.
2011 – Mariano Borrero García “Gordito”. Casteller destacat de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí i cap de colla dels Xiquets de Tarragona que ha estat més anys en el càrrec.
Aquest és un reconeixement anual que la Colla fa a una castellera o casteller amb una gran trajectòria en el si dels Xiquets de Tarragona. Valors com la constància, el compromís, l’esforç o l’estima a la colla són inherents aquesta insígnia. El primer any que es va guardonar amb el Pin de Plata va ser l’any 1995. D’ençà de son 29 edicions i 37 guardonats i guardonades.
1995 | Jaume Ventura Antón «Xaneta» |
1996 | Jaume Vilanova Cabayol |
1997 | Manuel Estellé Moran |
1998 | Cayetano Teruel Garcia, «Xurrero» |
1999 | Albert Pallarès Roig |
2000 | Àngel Conesa González |
2001 | Pilar Borrero Pedrola |
2002 | Francisco Pino Ridríguez «Kiko» |
2003 | Cristóbal Conesa Santacana «Tòful» |
2004 | Manel Nadal Martí |
2005 | Ángel Moreno Rodríguez |
2006 | Emilio Garcia Salgado |
2007 | Josep Mª Monllaó Elies (Pòstum) |
2008 | Joan Fortuny Mas |
2009 | Carlos Bello Sanz Mariano Borrero Pedrola «Tete» |
2010 | Jordi Mallafrè Valero |
2011 | Mossen Francesc Gallart Magarolas |
2012 | Alfredo González Martínez |
2013 | Jordi Válios Ferré |
2014 | Manel Cano Martí |
2015 | Sergi Feijoó Rodríguez |
2016 | Francesc Xavier Budesca Somolinos |
2017 | Dolors Plana Gavaldà |
2018 | Enrique Gómez Lluna “Polaco” |
2019 | Pedro Jesús Ortega Papasseit |
2020 | Aitor Icart Calvet |
2021 | Mònica Giner Diñeiro |
2022 | Pere Ruiz Anguera |
2023 | Pere García Vallvé |
2024 | Cristina Catalan Berges Jordi Andreu Giner |