El casc i la faixa blava
Si quelcom distingeix els Xiquets de Tarragona és la barreja entre tradició i modernitat. L’evolució des de que portem la camisa a ratlles ha fet que elements antics es superposin amb nous amb total naturalitat.
La canalla i el seu entorn no és aliè a aquest fet. Visualment, els nostres poms es distingeixen de la resta pel color blau de la faixa. Això no és casual: els més petits de les nostres predecessores, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí ja la portaven d’aquest color i hom diu que fins i tot aquest fet es donava al segle XIX.
Sigui com sigui, aquest aspecte s’ha prolongat en la línia del temps sense dubtes i orgullosos de que, encara que sigui d’una manera simbòlica, això es visualitzi any rere any.
Pel contrari, fruit d’aquesta evolució, podem dir, amb el mateix orgull del que parlàvem unes poques línies enrere, que els Xiquets de Tarragona vam ser de les primeres colles en acceptar dur a terme el període de prova d’assaigs i portar a les actuacions el casc per a acotxadors i enxanetes. Va caldre un necessari diàleg intern però de seguida es va veure que la seguretat passava per sobre de qualsevol tradició i més quan altres activitats de la societat, de caire esportiu o lúdic, anaven ja per aquesta via.
El 13 d’agost de 2006, a Llorenç del Penedès, amb la Carla d’acotxadora i l’Aix d’enxaneta, descarregàvem a plaça el primer castell “amb casc“ de la història de la colla, un 2de7.
Tècnicament, degut a les seves característiques i al fet que modificava els moviments emprats fins al moment, l’adopció del casc pels dosos va costar més, però superats els primers entrebancs va entrar dins de la dinàmica natural de l’equip de canalla.
Elements passats, presents i futurs, però sempre amb la seguretat pel davant.
