Tarragona: dos-cents anys de castells
Els antecedents
Hi ha un consens generalitzat entre tots els estudiosos del món casteller que l’antecedent més directe dels castells cal buscar-lo en els balls de valencians que actuaven a molts pobles del –Camp de Tarragona i el Penedès la segona meitat del segle XVIII. De fet, durant tota la primera meitat del segle XIX, les construccions castelleres i les agrupacions que les feien es continuaven denominant balls de valencians. Així trobem actuacions de balls de valencians en diferents poblacions: Pagesos i Menestrals a Valls, Pagesos i Pescadors a Tarragona. Aquestes agrupacions aixecaven ja castells de vuit i inclús nou pisos i per aplegaven un bon nombre de components per fer-ho.
A Tarragona està perfectament documentada l’existència de dos balls de valencians des del 1822 fins el 1859, amb actuacions destacades com la de l’any 1841 en la qual la dels pescadors va completar el tres de vuit i el dos de vuit, mentre que la dels pagesos bastiren el tres de vuit i el primer pilar de cinc que tenim constància que hagi pujat i baixat les escales de la Catedral. Qui formava aquestes agrupacions? Aquí també hi ha un consens general per acceptar que la col·laboració d’afeccionats de diverses localitats era normal i inclús obligada a l’hora d’aixecar grans construccions. Aquesta també havia de ser la realitat de les actuacions que es feien a Tarragona on els primers pisos estaven formats majoritàriament pels afeccionats locals mentre que els pisos alts - que requerien més especialització- els integraven homes i xiquets de que normalment eren contractats per fer aquesta funció. El fet que la majoria d’aquests “especialistes” fossin de Valls va començar a generalitzar la denominació Xiquets de Valls que finalment es convertiria en el nom genèric per a tota l’agrupació.
A partir dels anys 60 del segle XIX desapareixen les referències als balls de valencians tarragonins i els protagonistes de les festes són les colles dels Xiquets de Valls, la Vella i la Nova, ajudats sense cap mena de dubte pels afeccionats –o castellers- tarragonins. Són els anys anomenats com la primera època d’or dels castells que tenen un dels moments culminants a les festes de Santa Tecla de 1881 amb l’enlairament del quatre de nou (sense folre) en l’estructura del qual participa com a segon el tarragoní Jaume Tarragó - l’Esperidió-.
Xiquets de Tarragona: Colla de la Mercè
1885-1897
L’any 1885 tenim documentades les primeres actuacions dels Xiquets de Tarragona de forma clarament diferenciada de les colles de Xiquets de Valls. Els Xiquets de Tarragona, com una o dues agrupacions, actuaren en les diferents festes de carrer de la ciutat entre els mesos de juliol i octubre: Cos del bou, plaça de la Font, Sant Agustí, baixada de la Misericòrdia, carrer de la Unió. Més tard participaren en les ajornades festes de Santa Tecla que es celebraren a l’octubre ja amb el nom de colla de la Mercè, al costat de les colles dels Xiquets de Valls.
Els Xiquets de Tarragona (colla de la Mercè) actuaren a les festes tarragonines dels anys de finals de segle, gairebé de forma continuada, en solitari o amb les colles vallenques. L’any 1886 realitzaren la que probablement fou la seva millor actuació amb el quatre de vuit i el pilar de sis. A partir del 1898 ja no hi ha cap constància de les seves actuacions. Començaven els anys de la decadència castellera durant els quals només continuaren actuant les colles vallenques - i no tots els anys- que seguien comptant amb la col·laboració dels afeccionats tarragonins.
Xiquets de Tarragona: Vella i Nova
1926-1936
Són precisament aquests afeccionats els que fundaren l’any 1926 els nous Xiquets de Tarragona. Entre els fundadors trobem els noms d’antics castellers que havien estat membres de la colla de la Mercè i que havien col·laborat sovint amb les colles de Valls: Antoni Pomerol, pare de l’Esteve Pomerol que fou cap de colla, Manel dels Caputxins, els Felintxos . El mateix any es crearen els Nens del Vendrell completant així el triangle de les colles castelleres –Valls, Tarragona, el Vendrell- que es mantingué invariable fins a finals dels anys cinquanta quan aparegueren els Castellers de Vilafranca.
Els Xiquets de Tarragona, dirigits per l’Esteve Pomerol, es consolidaren com a colla durant els anys de la II República realitzant tots els castells de set, cal destacar l’actuació de la colla Vella el dia de santa Tecla de 1935 quan descarregà el quatre de set amb l’agulla, el cinc de set i el dos de set. L’any 1931 apareix la colla Nova dels Xiquets de Tarragona, liderada per Antoni Coll “Ton de la Rafela” que actuà fins l’any 1934, mentre que la colla original adoptà el nom tradicional de colla Vella. A la ciutat es celebraren els dos primers concursos castellers els anys 1932 i 1933 on es constatà el bon nivell que estava assolint el món casteller.
Xiquets de Tarragona- Vella i Nova dels Xiquets de Sant Magí
1939-1970
La sublevació militar obrí un parèntesi de tres anys en l’activitat castellera que de fet han estat els únics anys sense castells a la ciutat des de 1926. Acabada la guerra es reconstituïren els Xiquets de Tarragona, formada bàsicament pels homes de la Vella i comandats altra cop per l’Esteve Pomerol, que actuaren com a única colla de la ciutat fins el 1951. Llavors aparegué la colla Nova dels Xiquets de Tarragona que anys més tard adoptarien el nom de colla Nova dels Xiquets de Sant Magí i la colla antiga tornà a prendre el nom de colla Vella Xiquets de Tarragona.
Esteve Sespugles “Pardalete” i Victorino Pomerol foren caps i castellers destacats de la colla Vella, mentre que Jaume Gonzàlez “Coix del Morret”,Plàcido Soler i Francesc Pedrola “Garrofeta” ho foren de la Nova.
Les dues colles tarragonines competiren amb els vendrellencs i vallencs en tres noves edicions del Concurs de Castells de Tarragona els anys 1952, 1954 i 1956. La Vella i la Nova i arribaren a assolir en comptades ocasions castells com el dos de set i el quatre de vuit, però a partir dels anys seixanta, amb pocs efectius i actuacions, s’anaren estancant en els castells de set.
Colla de Castellers Xiquets de Tarragona
1970-1979
L’any 1970 es fusionaren les dues colles existents, la Vella i la Nova, en la colla de Castellers Xiquets de Tarragona per decisió de l’Ajuntament que veié en la fusió l’única solució per fer pujar el nivell casteller a la ciutat. La colla unificada aplegà la major part dels castellers actius i Jaume Gonzàlez i Esteve Sesplugues foren el primers caps de colla.
Aquell mateix 1970 es prengué una altra decisió transcendental ja que l’Ajuntament tornà a convocar del concurs de castells que converteix a la ciutat en la capital dels castells cada dos anys i que amb el temps ha esdevingut tot un referent per al conjunt del món casteller.
En un primer moment els resultats donaren la raó al consistori, ja que els Xiquets assoliren construccions de la gamma alta de set com el quatre de set amb l’agulla i el cinc de set. A mitjans de la dècada dels 70, però, els èxits no es pogueren repetir i la colla entrà en una llarga fase d’estancament.
Els primers castells de vuit
1980-1993
La tendència negativa començà a trencar-se amb el canvi de dècada i s’esmicolà definitivament l’any 1981, quan es carregaren i descarregaren el dos de set i el quatre de vuit. En el cas del carro gros es tractà del primer que assolia una colla tarragonina sense l’ajut d’altres castellers de fora. L’any 1984 es donà un pas més i es carregà per primera vegada el tres de vuit.
Durant els anys 80 la colla dominà àmpliament la gamma alta de set i mantingué temporada rere temporada els galons de vuit. Sempre, però, amb el sostre del tres de vuit carregat com a millor construcció.
Mariano Borrero “Gordito”, durant onze anys, Carlos Bello, Eduard Pijoan i Josep Maria Marcos dirigiren els Xiquets durant aquells anys.
Aquests anys el món casteller visqué una fase de gran expansió amb la creació de nombroses colles arreu de Catalunya. Tarragona participà plenament d’aquesta expansió i l’any 1979 es creà la colla Jove dels Xiquets de Tarragona que integrà al fet casteller sectors de població que fins aleshores n’havien estat allunyats i més tard aparegueren dues colles més: els Xiquets del Serrallo (1988) i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau (1990) que configuren l’actual panorama casteller tarragoní.
L’era dels folres
1994-2013
En el Concurs de l’any 1994 la colla descarrega finalment el tres de vuit i aquella mateixa temporada dóna un salt definitiu i corona el dos de vuit amb folre. La temporada 1994 marca l’inici de cinc anys especialment brillants en la història de la colla, un període marcat pel domini de l’estructura del pilar: pilar de sis, pilar de set folrat i es carrega el quatre de vuit amb l’agulla. Tota aquesta feina culmina l’any 1999 en què els Xiquets descarreguen el cinc de vuit i el tres de nou amb folre. Va ser durant aquests anys quan la colla també viu un profund canvi social, s’obre a la ciutat i rep molts castellers joves amb empenta i amb una nova concepció del fet casteller
Els primers anys del segle XXI són poc reeixits per als Xiquets ja que no poden superar el sostre del dos de vuit amb folre, amb l’única excepció d’un tres de nou folrat carregat al Concurs del 2000. L’any 2006 retroben el seu millor nivell i coronen el quatre de vuit amb l’agulla en dues ocasions, però és a partir de la temporada del 2007 quan els Xiquets inicien la seva època més brillant. Aquell any la colla iguala els millors registres que havia assolit anys enrere i tanca una de les millors temporades de la seva història tot descarregant el tres de nou amb folre i el cinc de vuit. El 2008 es descarrega el tres de nou folrat més matiner de la història de la colla, en la diada de Sant Magí, fita que es mantindrà en anys successius.
L’esclat definitiu dels Xiquets arriba en la temporada 2011 quan poden assolir en dues ocasions la Tripleta Màgica amb el cinc de vuit, tres de nou amb folre i quatre de nou amb folre el dia de Santa Tecla i a la Diada de Tots els Sants a Vilafranca del Penedès aplegant durant la temporada un nombre força important de camises ratllades .
2012 i 2013 representen l’assoliment definitiu del nivell de les estructures bàsiques de nou i el portar aquests castells a les places del nostre calendari. Paral·lelament, i sempre a final de temporada, es va intentar el salt a la gamma extra en forma d’intents o intents desmuntats de cinc de nou amb folre.
Colla de gamma extra
2014
El 2014 els Xiquets de Tarragona assoleixen la categoria de gamma extra després de descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles el dia de Sant Magí. Els matalassers són la primera colla que el completen en el seu primer intent. Setmanes més tard, el carreguen a la diada del Primer diumenge de festes i al Concurs de castells de Tarragona obtenint el quart lloc. A més a més, es descarrega per primera vegada el 4 de 8 amb agulla i es recuperen els pilars de 6 i de 7 amb folre. També es fa un intent desmuntat de l'espadat de 8 a Altafulla.
L'any següent, tornen a carregar el 2 de 9 amb folre i manilles a la Festa Major de Santa Rosalia de Torredembarra, castell que no s'havia vist encara a la població. Una setmana després, pel Primer diumenge de festes descarreguen el 3 de 9 amb folre i carreguen el 2 de 9 amb folre i manilles, el 5 de 9 folrat i el pilar de 8 emmanillat, completant així la seva millor diada fins el moment. El dia de la patrona, van tornar a fer el 5 de 9 amb folre que els hi va quedar en carregat. A la diada de Tots Sants, van descarregar el segon castell de gamma extra en forma de 2 de 9 amb folre i manilles.
En aquesta darrera etapa els Xiquets han estat dirigits successivament per: Manel Nadal, Joan Navarro, Ramon Gómez, Jordi Andreu, Antoni Morató, Vicenç Vergés, Joan Sala, Sergi Valls, Jeroni Bru, Roger Peiró, Josep Maria Solé i, des de 2017, Sergi Feijoo.
